Salut docent

Un dels conceptes, entre d'altres, que considero claus d'aquesta assignatura, és la salut docent. Qualsevol professional vinculat a l'àrea de l'educació ha de tenir en compte aquest concepte per tal d'intentar ser un professor reflexiu i saludable. Des de les institucions, s'ha de promoure a professionals saludables, és a dir, tenir cura de les diferents vessants vinculades a la salut psicofísica i a la seguretat laboral. 

Una de les estratègies que s'utilitzen per cuidar la nostra salut docent, és la simple presència d'un got d'aigua en una entrevista amb familiars d'un alumne. Senzillament, el fet de veure aigua durant uns segons, crea un petit parèntesis de comunicació entre els participants que ens pot ajudar a pensar i a reflexionar sobre el que s'està parlant. Aquests segons s'han d'aprofitar per poder cavil·lar i, si és necessari, utilitzar aquesta acció per poder pensar la resposta que es donarà. Aquestes petites estratègies o recursos que tenim a l'abast, els hem d'emprar per cuidar la nostra salut docent, element a tenir en compte si volem ser mestres en un futur. 

Seguint el fil conductor d'aquesta entrada, m'agradaria fer èmfasi en la fotografia que hem vist a classe. 

En aquesta imatge podem veure com els pares només es queixen, però no actuen i, per tant, no donen exemple als seus fills. Nosaltres, com a professionals, serem un model a seguir pels nostres alumnes i és per això, que no podem dur a terme accions que siguin contraproduents o que no siguin exemplars per aquests. No obstant això, hem de pensar que l'educació dels infants no tota recau, exclusivament, als mestres o tutors sinó que la responsabilitat és compartida, és a dir, que també han de intervenir els agents més propers que configuren l'entorn del nen o nena. Gran part d'aquesta responsabilitat serà nostra com a tutors, però no el 100%, de manera que hem de fer veure a les famílies que si treballem cooperativament podrem avançar, però sols NO.