dimarts, 28 de maig del 2013

Estils d'aprenentatge




Referent a l'activitat sobre els estils d'aprenentatge, podria dir que ha estat una de les més significatives, ja que ara conec i sóc conscient de que el meu estil d'aprenentatge és REFLEXIU i TEÒRIC. D'aquesta manera, em puc definir a grans trets com una persona receptiva, analítica, objectiva, metòdica, crítica i estructurada. Aquesta activitat, no només defineix l'estil personal d'aprenentatge sinó que et fa ser conscient de la multitud de maneres en què els alumnes aprenen. 





Descobrir quin és el meu estil d'aprenentatge, m'ha fet pensar que no tothom té la mateixa manera d'aprendre i, per tant, com a futura mestre o tutora ho he de tenir en compte i sobretot estar preparada per afrontar diversos estils i en conseqüència molts caràcters i moltes personalitats diferents. Així, a l'hora d'organitzar una classe o planificar una activitat, ho he de fer de tal manera que satisfaci a tot l'alumnat i això implica estructurar les activitats de moltes formes diferents per poder abastar a les necessitats i estils d'aprenentatge de cada alumne



divendres, 17 de maig del 2013

Distorsions cognitives





Aquí, podem veure l'activitat que vam fer a classe sobre les distorsions cognitives. Aquesta activitat, tal i com vaig anotar a la reflexió de l'assignatura, m'ha servit per controlar més les emocions i sobretot la manera d'afrontar diferents situacions. 

Experiència personal

Aquestes setmanes d'examens finals de la universitat, m'he organitzat de tal manera que m'he exigit massa feina. En molts casos, m'he exigit fer excessiva feina en un dia, i això ha fet impossible poder seguir l'horari que prèviament m'havia planificat. Aquesta situació estressant que he viscut m'ha recordat a la distorsió cognitiva que fa referència al DEURE, ja que m'he imposat deures sense sentit i molt poc flexibles. Durant aquests dies, pensava: he d'aprendre'm el tema 1 i 2 al matí de dissabte i el tema 3 i 4 la tarda de dissabte, sinó suspendré l'assignatura o també hauria d'haver estudiat més la part del bloc 1 que del 2, he perdut el temps!

En el moment que em vaig adonar que aquesta no era l'actitud que havia de tenir, és a dir, que estava totalment distorsionant la realitat, em vaig tranquil·litzar i vaig reflexionar. Finalment, vaig veure que ho podia fer tot i que no calia aquest horari que m'havia planificat tan estricte i sobretot que era capaç de fer-ho.



dimecres, 15 de maig del 2013

Principis deontològics

És molt important, tenir clars quins són els principis deontològics bàsics en la funció tutorial, per tal d'actuar de la manera més ètica possible en tots els aspectes de la vida escolar. Davant de qualsevol situació hem de saber actuar entorn aquests cinc principis:


Tots aquests principis fan referència a la beneficència, de manera que el tutor produeixi el major bé possible als seus alumnes, el de no maleficiència, és a dir, que no causi cap dany als alumnes, en el sentit de posar en perill el desenvolupament de l'infant, tant físic, psíquic com moral, el de confidencialitat, on no es revelin informacions personals, el de l'autonomia, que es respectin i es fomentin situacions d'independència, i finalment de la veritat i justícia, és a dir, que el tutor ha de ser just, honest i veraç en tot el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat.

Una manera original i creativa d'aprendre'm aquests principis és atorgant-los una imatge representativa per cadascú d'ells. 

Principi de Beneficència  
                                                               


Principi de No Maleficència




Principi de Confidencialitat



Principi d'Autonomia



Principi de Veritat i Justícia




dissabte, 11 de maig del 2013

L'assertivitat

Definició:

És la capacitat de relacionar-se i comunicar-nos amb els altres des del propi respecte i respectant als altres. Aquí, adjunto les característiques de l'assertivitat segons Güell, M. (2006, 17), per tal d'aclarir el concepte i no confondre's amb altres. 



Tenint en compte les competències i les tècniques assertives que Manel Güell fa al·lusió al seu llibre "Per què he dit blanc si volia dir negre?", ens anota diverses situacions en les que podem distingir clarament les tres conductes que s'usen per resoldre un conflicte: conducta passiva, transgressió dels propis drets al no ser capaç d'expressar obertament sentiments, pensaments i opinions o a l'expressar-los d'una manera autoderrotista i amb falta de confiança; conducta agressiva, defensar els drets personals i expressió dels pensament, sentiments i opinions d'una manera inadequada i impositiva i que transgredeix els drets de les altres persones; i la conducta assertiva, expressió directa dels propis sentiments, desitjos, drets i opinions sense amenaçar o castigar als altres i sense violar els drets d'aquestes persones. 

Situació 1

Un company de l'escola et dóna constantment el seu treball perquè tu li facis. Tu has decidit acabar amb aquesta situació. El teu company acaba de demanar-li que faci una mica del seu treball de deures. Tu li contestes:

- Estic bastant ocupat, però si no aconsegueixes fer-lo, et puc ajudar. CONDUCTA PASSIVA

- Oblida'l. Gairebé no queda temps per a fer-lo. Hem tractes com a un esclau. Ets un desconsiderat. CONDUCTA AGRESSIVA

- No Pep/Anna. No et faré el teu treball. Estic cansat de fer, a més del meu treball, el teu. CONDUCTA ASSERTIVA

Situació 2

Un alumne/a nouvingut/da desconegut s'acaba de matricular al centre. Vols conèixe'l.

- Somrius al mateix temps que el nou alumne s'acosta, però no dius res. CONDUCTA PASSIVA

- Tu t'acostes en el patí on és ell i dius: Hola! Sóc l'Antoni/Laura. Vaig a la mateixa classe de 2n. Benvingut al centre. M'alegro de conèixe't. CONDUCTA ASSERTIVA

- Tu mires a l'alumne nouvingut per la finestra. CONDUCTA AGRESSIVA

El millor per treballar l'assertivitat amb els nostres alumnes és posar-los en diferents situacions conflictives les quals hagin de trobar la solució més assertiva possible. D'aquesta manera, intentem que traslladin el rol playing a situacions de la vida real. 

dijous, 9 de maig del 2013

Salut docent

Un dels conceptes, entre d'altres, que considero claus d'aquesta assignatura, és la salut docent. Qualsevol professional vinculat a l'àrea de l'educació ha de tenir en compte aquest concepte per tal d'intentar ser un professor reflexiu i saludable. Des de les institucions, s'ha de promoure a professionals saludables, és a dir, tenir cura de les diferents vessants vinculades a la salut psicofísica i a la seguretat laboral. 

Una de les estratègies que s'utilitzen per cuidar la nostra salut docent, és la simple presència d'un got d'aigua en una entrevista amb familiars d'un alumne. Senzillament, el fet de veure aigua durant uns segons, crea un petit parèntesis de comunicació entre els participants que ens pot ajudar a pensar i a reflexionar sobre el que s'està parlant. Aquests segons s'han d'aprofitar per poder cavil·lar i, si és necessari, utilitzar aquesta acció per poder pensar la resposta que es donarà. Aquestes petites estratègies o recursos que tenim a l'abast, els hem d'emprar per cuidar la nostra salut docent, element a tenir en compte si volem ser mestres en un futur. 



Seguint el fil conductor d'aquesta entrada, m'agradaria fer èmfasi en la fotografia que hem vist a classe. 

En aquesta imatge podem veure com els pares només es queixen, però no actuen i, per tant, no donen exemple als seus fills. Nosaltres, com a professionals, serem un model a seguir pels nostres alumnes i és per això, que no podem dur a terme accions que siguin contraproduents o que no siguin exemplars per aquests. No obstant això, hem de pensar que l'educació dels infants no tota recau, exclusivament, als mestres o tutors sinó que la responsabilitat és compartida, és a dir, que també han de intervenir els agents més propers que configuren l'entorn del nen o nena. Gran part d'aquesta responsabilitat serà nostra com a tutors, però no el 100%, de manera que hem de fer veure a les famílies que si treballem cooperativament podrem avançar, però sols NO. 

dimecres, 1 de maig del 2013

El valor dels docents


Aquesta entrada la dedico a l'article que m'he llegit "El valor dels docents" de Nicholas D. Kristof. Aquest, està basat en un estudi que es va fer a Estats Units, de la mà de Raj Chetty i John N. Friedman de la Universitat de Harvard, i Jonah E. Rockoff de la Universitat de Colúmbia, que mostra que un bon professor de primària pot tenir un gran impacte econòmic en la vida professional dels alumnes, de manera que els professors catalogats com excel·lents, no tan sols fan pujar considerablement les notes obtingudes a les proves, sinó que també deixen als alumnes amb més bones perspectives per afrontar la vida. 

Aquest fet, reclama la importància i la influència que té el professorat vers els alumnes, ja que com a futurs mestres no ens podem acomodar amb el que ja sabem, sinó que hem de seguir formant-nos dia a dia per aconseguir millorar les nostres estratègies d'ensenyament, així com adquirir noves destreses i habilitats que facin enriquir l'aprenentatge dels nostres alumnes.  

Unes dades que verifiquen aquest fenomen és que els alumnes que han tingut un bon professor a 4rt de Primària, compten amb l'1'25% més de probabilitats d'anar a la universitat i en el cas de les dones l'1'25% menys de probabilitats de quedar-se embarassades a l'adolescència. No obstant això, un mal professor produeix els mateixos efectes per a l'alumne que absentar-se el 40% del curs. 

Recomano llegir aquest article, ja que et fa ser conscient de com un simple professor pot influir tant en la vida dels alumnes. En molts casos, no parem atenció a aquest fet ni mesurem les conseqüències que poden tenir els nostres actes, inclús molts professionals de l'àmbit educatiu, no són conscients que una mala gestió en el procés d'ensenyament i aprenentatge pot provocar un greu fracàs escolar dels alumnes.