Autoavaluació

Un dels elements claus de l'assignatura, a títol personal, penso que és el coneixement d'un mateix, és a dir, que a través de diverses activitats com ara: el nostre riu d'aprenentatge, les distorsions cognitives, el nostre estil d'aprenentatge, els principis deontològics, etc. he pogut descobrir noves habilitats i aspectes de la meva manera de ser i d'aprendre que considero que són imprescindibles de conèixer per poder ser una bona tutora. 

Al llarg de la meva escolarització, he tingut moltíssims tutors i tutores, però mai m'havia parat a pensar quines eren realment les seves funcions. Actualment, tinc tot el material i continguts necessaris per poder ser una tutora, però necessito adquirir la experiència suficient per ser una excel·lent tutora, és a dir, aquella que està pendent dels seus alumnes, que es preocupa per ells i que vetlla pel benestar personal i global de la classe. 

Considero que la meva assistència a classe ha fet dedicar-m'hi més en l'elaboració d'aquest bloc. A més a més, les conferències, els vídeos i els articles que han complementat l'assignatura, han estat realment molt interessants i això ha fet despertar-me i interessar-me per temàtiques que desconeixia. 

Finalment, adjunto el power point que vam realitzar per presentar el nostre Pla d'Acció Tutorial, per tal que serveixi d'ajuda a totes aquelles persones que estiguin interessades en visitar el bloc i vulguin elaborar un projecte útil com aquest.

No obstant això, m'agradaria adjuntar també la reflexió que vam fer a classe, ja que és un petit resum de tot el que he après al llarg de l'assignatura.

Activitat sobre el vídeo vist a classe

Reflexió personal vers l'assignatura

La mediació escolar

Dedico aquesta entrada a la mediació escolar, ja que considero que és una eina essencial per poder resoldre qualsevol situació conflictiva que sorgeixi a l'aula. La mediació en conflictes es constitueix com un procés ordenat que s'inicia per la pèrdua de la capacitat negociadora de les persones en conflicte. Els participants, normalment, tenen visions dels fets totalment oposades i rígides, de manera que creuen fermament en la seva versió. És per això, que la intervenció de la figura d'un mediador, en molts casos, genera nous espais de comunicació, i a la vegada d'aprenentatge per ambdues parts implicades. Aquesta característica d'aprenentatge i de transformació de la persona, és una de les claus per incorporar aquesta estratègia a l'espai educatiu.

De totes maneres, és important saber quines són les funcions d'un mediador o mediadora, per tal de resoldre el conflicte amb èxit. El professional de la mediació és l'encarregat d'ajudar, a les parts implicades en el conflicte, a buscar possibles alternatives al problema, és a dir, s'encarrega de gestionar la comunicació entre les parts. Un dels seus principals objectius és generar un clima cordial, absent de qualsevol tensió, per tal que les parts comencin a proposar alternatives de futur i deixin de retreure's situacions passades. A més a més, la persona mediadora, no ha de proposar alternatives, sinó que han de valer-se de les eines existents, impulsant així a les parts a buscar-se les seves pròpies solucions. 

Hem de pensar que el mediador és un tercer imparcial que pretén que els implicats en el conflicte prenguin consciència del seu paper, és a dir, que assumeixin la seva responsabilitat a l'hora d'arribar a un acord. Per això, és important que el mediador sigui capaç de reduir les tensions existents entre les parts, ja que si no es redueix mínimament el nivell de confrontació, és molt probable que es produeixi una escala de conflicte que obligui al mediador a finalitzar amb la sessió.

L'escolta activa per part del professional de la mediació, ajudarà a les parts a sentir-se valorats i compresos, permetent la reflexió sobre el seu propi comportament i actitud davant el conflicte.

He trobat un vídeo, molt interessant, on s'explica els processos de mediació que s'estan duent a terme a tres escoles de Catalunya, com un sistema integrador i de resolució de conflictes escolars. Aquí el teniu:

L'autoestima de Rick Lavoie

Tenir una bona autoestima implica ser conscients de les virtuts i els defectes propis, així com del que els altres expressen d'un i senten cap a l'altre, acceptant ambdues coses en la seva justa mesura, sense amplificar-lo ni reduir-lo, sabent i afirmant que en qualsevol cas un és valuós i digne. Tot això implica, per tant, el respecte cap a un mateix i conseqüentment cap els altres. L'autoestima és requisit indispensable per les relacions interpersonals i humanes sanes. Aquesta es construeix des de la infància i depen de la forma en com ens relacionem amb les persones, és per això que els mestres hem d'ajudar a desenvolupar una alta autoestima en els alumnes, condició que sens dubte influirà notablement en les seves vides adultes. 

Cal destacar, la breu conferència en la que Rick Lavoie fa una excel·lent i precisa comparació de l'autoestima amb fitxes de pòquer. En síntesi, aquest educador el que diu és que les persones amb dificultats d'aprenentatge no juguen amb les mateixes fitxes que la resta i que per tant, com a futurs mestres o tutors hem de fer que els nens i nenes que tractem se'n vagin cada dia a casa amb més fitxes i procurar que no les perdin. 

Aquest vídeo m'ha fet reflexionar i alhora obrir els ulls

Estils d'aprenentatge

Referent a l'activitat sobre els estils d'aprenentatge, podria dir que ha estat una de les més significatives, ja que ara conec i sóc conscient de que el meu estil d'aprenentatge és REFLEXIU i TEÒRIC. D'aquesta manera, em puc definir a grans trets com una persona receptiva, analítica, objectiva, metòdica, crítica i estructurada. Aquesta activitat, no només defineix l'estil personal d'aprenentatge sinó que et fa ser conscient de la multitud de maneres en què els alumnes aprenen. 

Descobrir quin és el meu estil d'aprenentatge, m'ha fet pensar que no tothom té la mateixa manera d'aprendre i, per tant, com a futura mestre o tutora ho he de tenir en compte i sobretot estar preparada per afrontar diversos estils i en conseqüència molts caràcters i moltes personalitats diferents. Així, a l'hora d'organitzar una classe o planificar una activitat, ho he de fer de tal manera que satisfaci a tot l'alumnat i això implica estructurar les activitats de moltes formes diferents per poder abastar a les necessitats i estils d'aprenentatge de cada alumne. 

Distorsions cognitives

Aquí, podem veure l'activitat que vam fer a classe sobre les distorsions cognitives. Aquesta activitat, tal i com vaig anotar a la reflexió de l'assignatura, m'ha servit per controlar més les emocions i sobretot la manera d'afrontar diferents situacions. 

Experiència personal

Aquestes setmanes d'examens finals de la universitat, m'he organitzat de tal manera que m'he exigit massa feina. En molts casos, m'he exigit fer excessiva feina en un dia, i això ha fet impossible poder seguir l'horari que prèviament m'havia planificat. Aquesta situació estressant que he viscut m'ha recordat a la distorsió cognitiva que fa referència al DEURE, ja que m'he imposat deures sense sentit i molt poc flexibles. Durant aquests dies, pensava: he d'aprendre'm el tema 1 i 2 al matí de dissabte i el tema 3 i 4 la tarda de dissabte, sinó suspendré l'assignatura o també hauria d'haver estudiat més la part del bloc 1 que del 2, he perdut el temps!

En el moment que em vaig adonar que aquesta no era l'actitud que havia de tenir, és a dir, que estava totalment distorsionant la realitat, em vaig tranquil·litzar i vaig reflexionar. Finalment, vaig veure que ho podia fer tot i que no calia aquest horari que m'havia planificat tan estricte i sobretot que era capaç de fer-ho.

Principis deontològics

És molt important, tenir clars quins són els principis deontològics bàsics en la funció tutorial, per tal d'actuar de la manera més ètica possible en tots els aspectes de la vida escolar. Davant de qualsevol situació hem de saber actuar entorn aquests cinc principis:

Tots aquests principis fan referència a la beneficència, de manera que el tutor produeixi el major bé possible als seus alumnes, el de no maleficiència, és a dir, que no causi cap dany als alumnes, en el sentit de posar en perill el desenvolupament de l'infant, tant físic, psíquic com moral, el de confidencialitat, on no es revelin informacions personals, el de l'autonomia, que es respectin i es fomentin situacions d'independència, i finalment de la veritat i justícia, és a dir, que el tutor ha de ser just, honest i veraç en tot el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat.

Una manera original i creativa d'aprendre'm aquests principis és atorgant-los una imatge representativa per cadascú d'ells. 

Principi de Beneficència  

                                                               

Principi de No Maleficència

Principi de Confidencialitat

Principi d'Autonomia

Principi de Veritat i Justícia

L'assertivitat

Definició:

És la capacitat de relacionar-se i comunicar-nos amb els altres des del propi respecte i respectant als altres. Aquí, adjunto les característiques de l'assertivitat segons Güell, M. (2006, 17), per tal d'aclarir el concepte i no confondre's amb altres. 

Tenint en compte les competències i les tècniques assertives que Manel Güell fa al·lusió al seu llibre "Per què he dit blanc si volia dir negre?", ens anota diverses situacions en les que podem distingir clarament les tres conductes que s'usen per resoldre un conflicte: conducta passiva, transgressió dels propis drets al no ser capaç d'expressar obertament sentiments, pensaments i opinions o a l'expressar-los d'una manera autoderrotista i amb falta de confiança; conducta agressiva, defensar els drets personals i expressió dels pensament, sentiments i opinions d'una manera inadequada i impositiva i que transgredeix els drets de les altres persones; i la conducta assertiva, expressió directa dels propis sentiments, desitjos, drets i opinions sense amenaçar o castigar als altres i sense violar els drets d'aquestes persones. 

Situació 1

Un company de l'escola et dóna constantment el seu treball perquè tu li facis. Tu has decidit acabar amb aquesta situació. El teu company acaba de demanar-li que faci una mica del seu treball de deures. Tu li contestes:

- Estic bastant ocupat, però si no aconsegueixes fer-lo, et puc ajudar. CONDUCTA PASSIVA

- Oblida'l. Gairebé no queda temps per a fer-lo. Hem tractes com a un esclau. Ets un desconsiderat. CONDUCTA AGRESSIVA

- No Pep/Anna. No et faré el teu treball. Estic cansat de fer, a més del meu treball, el teu. CONDUCTA ASSERTIVA

Situació 2

Un alumne/a nouvingut/da desconegut s'acaba de matricular al centre. Vols conèixe'l.

- Somrius al mateix temps que el nou alumne s'acosta, però no dius res. CONDUCTA PASSIVA

- Tu t'acostes en el patí on és ell i dius: Hola! Sóc l'Antoni/Laura. Vaig a la mateixa classe de 2n. Benvingut al centre. M'alegro de conèixe't. CONDUCTA ASSERTIVA

- Tu mires a l'alumne nouvingut per la finestra. CONDUCTA AGRESSIVA

El millor per treballar l'assertivitat amb els nostres alumnes és posar-los en diferents situacions conflictives les quals hagin de trobar la solució més assertiva possible. D'aquesta manera, intentem que traslladin el rol playing a situacions de la vida real.