La idea innovadora i creativa de poder reflectir en un rectangle dibuixat d'un paper, tot allò significatiu del nostre procés d'aprenentatge, permet fer un exercici d'introspecció en el que es recuperen records i experiències vitals de la nostra vida.
No podria començar d'una altra manera que no fos mencionant a la família com el principal centre d'aprenentatge. La família ha estat el primer agent responsable de cuidar-me i de protegir-me, però també d'integrar-me al món, creant en mi mateixa una identitat pròpia la qual m'ha fet créixer com a persona.
Tot i així, existeix una connexió bi-direccional entre la família i l'escola. En aquest procés evolutiu, l'escola ha tingut una gran influència en el meu desenvolupament personal, no tan sols en els coneixements i els continguts, que m'han fet ser una persona més culte, sinó en els valors que m'han inculcat que han fomentat que sigui una persona respectuosa, solidària, responsable i sobretot feliç.
El camí professional cap a la Pedagogia, m'ha fet valorar moltes altres coses, fins el punt d'implicar-me més en l'educació d'aquelles persones més vulnerables, com ara les persones penitenciàries. La oportunitat que aquesta carrera hem va oferir treballant en aquest sector, s'ha convertit en una de les experiències més gratificants de la meva vida. Participar a L'APIP "Associació per la Promoció i Inserció Professional" i més concretament amb el projecte Re-Incorpora de "Obra Social de la Caixa" que vetlla per què totes aquelles persones que han estat privades de llibertat puguin accedir a una feina que els permeti normalitzar la seva vida i puguin tornar-se a sentir integrats socialment, m'ha fet créixer personalment i valorar més la vida.
No obstant això, gran part de totes les meves experiències han estat emmarcades per la mort del meu pare farà ara 5 anys. Potser, en l'àmbit educatiu no té gaire influència però en l'àmbit personal la que més. Sempre s'ha d'aprendre de les coses i espero extreure l'element positiu de tot el meu procés d'aprenentatge.